Patrimoni
T’oferim una immersió en la nostra història i cultura a través dels tots els llocs emblemàtics.
Esglesia Parroquial de Sant Gil Abad
Situada enfront del Palau, aquesta església va ser edificada a finals del segle XVIII en un estil barroc amb influències aragoneses. La façana combina elements tardobarrocs i neoclàssics, amb frontons corbats. El temple compta amb tres naus amb creuer i una cúpula decorada amb pintures al fresc. A la Capella de la Comunió es venera la patrona del poble, la Mare de Déu del Bon Succés. Completen el conjunt la sagristia i el transsagrari, oferint un espai de gran bellesa i devoció.
Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés
L’ermita, dedicada a la patrona del poble, és un exemple típic de construcció religiosa barroca valenciana. És d’una sola nau i es va edificar possiblement als segles XVII-XVIII sobre un xicotet monticle pròxim a la població. A l’ermita s’accedeix després de pujar 189 escalons.
No sabem desde quan es venera a Benifairó de les Valls a la Mare de Déu del Bon Succés, ni tampoc es coneixen certament els motius d’aquesta veneració ni desde quan es celebren festes en el seu honor. Aquesta veneració compta amb dos llegendes o relats transmesos popularment de generació en generació.
La primera història ens conta que un dia, fa d’açò moltíssims anys, un llaurador de nom desconegut i veí de Benifairó es trobava treballant la terra de vinya, molt a prop de la vila. Llaurant, va entropessar amb la seua ferramenta amb una imatge de marbre, Ràpidament, l’anònim llaurador va portar la seua troballa al capellà del poble. Una vegada en l’esglèsia es va plantejar, després de l’expectació suscitada, el dilema de posar-li nom a aquesta imatge.
Es va decidir que el nom de la Mare de Déu es trauria d’un cànter. D’aquesta forma tots els veïns de Benifairó van anotar en un paper el nom que desitjaven que portara. Dipositades les paperetes en el cànter, per tres vegades va aparèixer el nom de Bon Succés, nom que ningú havia escrit en paper algún.
Es va considerar com un fet miraculós, coneixent-se fins hui amb eixe nom: Mare de Déu del Bon Succés. Segons la tradició aquesta ermita es va construir on va aparèixer la imatge.
La segona narració popular coneguda ens conta que la senyora del lloc un bon dia va decidir vistitar les terres de la seua herència muntada en un carruatge tirat per quatre cavallas. Es trobava la senyora molt prop de la població, en un xicotet monticle, quan els cavalls davant d’un barranc es van desbocar. Per sort, en el precís moment d’arribar al precipici els cavalls es van detindre tranquils i la senyora va exclamar “Oh, qué bon succés!”.
Al tornar a palau, l’anònima senyora va relatar allò que li havia ocorregut, decidint la seua família construir, en el mateix lloc del succés, una ermita i venerar a una Mare de Déu a qui li van donar per nom Bon Succés.
Casa Peretoni
Documentada des de finals de 1700, aquesta casa adosada a la casa principal dels seus propietaris era una almàssera, on es transformaven les olives en oli. Els propietaris actuals l’han transformat en un museu que respecta els seus orígens, oferint una finestra al passat agrícola de la regió. Durant les festes del poble, aquesta casa obri al públic per mostrar la història i les tradicions locals.
Casa de Lluís Guarner
Aquesta antiga casa pairal del segle XVIII, propietat dels Musoles de Benifairó de les Valls, va ser habitada per Lluís Guarner Pérez i Musoles, un destacat poeta, professor i escriptor. Decorada amb antiguitats i obres d’art, i dotada d’una important biblioteca, és un exemple d’arquitectura tradicional valenciana. La planta baixa conserva els elements típics dels habitatges camperols del segle XIX, mentre que la planta principal manté la decoració burgesa de finals del segle passat. Actualment, la Casa Guarner és un gran centre cultural que acull exposicions, concerts, concursos i altres esdeveniments al llarg de l’any.
Casa Natal d'Alonso Sánchez Coello
Situada al casc antic de Benifairó de les Valls, aquesta casa és el lloc on va nàixer Alonso Sánchez Coello, pintor de cambra dels reis d’Espanya. L’Ajuntament de Benifairó va rehabilitar la casa mantenint la seua estructura original, amb elements com les bigues de fusta i les parets de pedra. Avui dia, funciona com un espai cultural obert al públic des del 2009.
Palau Senyorial Joan Vives de Canyamàs
Construït a principis del segle XVII per ordre de Joan Vives de Canyamàs, aquest palau va ser dissenyat per l’arquitecte italià Andrea Lurago. Originalment, l’edificació era de planta quadrada amb un pati central i torres als quatre cantons. Avui dia, es conserva la torre nord-est, mutilada en la seua part superior, i part de l’ala nord amb la seua façana que dona al jardí. Aquest palau va ser decorat per artistes genovesos com Matheo de Novo, Baptista i Oberto Casella, i Giusepe Carlone, que van contribuir amb escultures, columnes i fonts de marbre. És un testimoni del passat esplendorós de Benifairó de les Valls.
El Llavaner
El Llavaner es troba a l’inici del carrer Bon Succés i és un dels llocs històrics més significatius de Benifairó de les Valls. En temps passats, els safarejos eren espais essencials on les dones del poble es reunien per rentar la roba. Aquesta tasca era considerada una de les més dures i molestes de l’època, ja que requerien grans quantitats d’aigua, i sovint havien de recórrer llargues distàncies per obtenir-la.
Els safarejos públics, com el Llavaner, eren llocs de reunió i treball comunitari. Amb el temps, especialment a partir de la primera meitat del segle XX, aquests espais van començar a desaparèixer o a ser privatitzats, i la tasca de rentar la roba es va desconnectar progressivament de l’esfera femenina, passant a ser una activitat més domesticada.
Avui dia, el Llavaner no només serveix com a record de la vida quotidiana del passat, sinó també com un testimoni de la història social i cultural de Benifairó de les Valls. Visitar aquest lloc et permetrà connectar amb una part important de la història local i comprendre millor les condicions i costums d’antany.