Exposició 2025
Descobreix el patrimoni immaterial del nostre poble!
Els Carrers d'Abans
Juan Raga fa una àmplia descripció dels canvis que recorda als carrers del poble i els seus diferents usos. Des de les séquies i els llavadors fins als canvis del Palau, passant pel pou, l’arbre de la plaça i els canvis dels cultius a l’horta.
Antic Camp de Futbol
El camp de futbol estava en el carrer Sant Gil, on el mirador. Després el van canviar de lloc i el van passar a l’eixida del carrer de l’Ermita, on l’era del ‘tio’ Melià, a la vora del barranc. Allí els de Benifairó i Faura es llançaven pedrades d’un costat a l’altre.
Cançó Tradicional - A la Vora del Riu Mare
“A la vora del riu mare, riau riau
A la vora del riu mare
M’he deixat les espardenyes
M’he deixat les espardenyes
Mare no li ho diga al pare, riau riau
Mare no li ho diga al pare
Que jo tornaré a per elles, riau riau
Mare no li ho diga al pare”
Antic Mitjà de Transport - Els Carros
“No hi havia ni cotxes ni taxis, eren els carros. Si anàvem a la mar anàvem en carro, en lloc de posar un seient com de costum duien els llauradors, posaven unes teleres i així es podien asseure a eixe costat i a este”.
“I anàvem a la mar en carro i haca, a la font de Sant Josep també. En casa dels meus avis han hagut cavalls i carros, i s’utilitzaven més que res per a la terra. Per a llaurar, carregar taronja i treballar els camps”.
Cantó Jesús Balanza amb Antonio Lázaro
Maruja ens relata la foto que es van fer un matí quan els seus pares anaven a França. Al cantó hi havia una antiga tenda d’ultramarins.
Club de Futbol l'Esplai
El ‘tio’ Juan ens parla del Club de Futbol l’Esplai, l’equip de futbol de Benifairó del moment. Ens explica la competència que hi havia entre els pobles de Les Valls i ens narra l’alineació de l’equip amb noms i malnoms. Finalment, també referència el camp de futbol on es jugava
Antic Llibret de Festes
Les festes d’abans i les d’ara. En setembre o en octubre. Com s’engalanaven els carrers, com es ballava, els horaris… “Es feien balls, en les places, en els carrers… Era més del carrer”.
Pou del Bon Succés
La història i el paper del Pou del Bon Succés, on les dones anaven a omplir els cànters. Darrere hi havia una basa gran i amb eixa aigua donaven a beure als animals, regaven els carrers i se l’enduien per al servici de casa.
Pujà a l'Ermita | I
Abans la pujà a l’ermita era tota de pedra. Després el veïnat del poble va fer els escalons. La Mare de Déu del Bon Succés la pugen els clavaris corrent pels 189 escalons. Es fa una missa i, posteriorment, el veïnat esmorza en el paratge de l’ermita.
Hi ha alguns d’eixos escalons que estan fets per la gent del poble. S’ajuntaven els grups d’amics i s’animaven a anar posant escalons a poc a poc. Es tiraven els coets des de la porta de l’Ermita i la gent es quedava allí a esmorzar, no hi havia costum de baixar al bar.
Pujà a l'Ermita | II
La ‘tia’ Angelita ens conta la programació dels dies principals de festes en honor a la Mare de Déu del Bon Succés. El primer diumenge de setembre és el dia de la festa. Dissabte anterior és el dia del bou del poble i al capvespre es baixa la imatge en processó de l’ermita, “la baixà”. Esta processó l’obrin la música del tabal i la dolçaina, les danses i els coets d’eixida. Dilluns és el dia de “la pujà”, es torna a pujar la imatge a l’ermita.
Processó del Bon Succés
Com és la processó del Bon Succés, quina tradició porta darrere i quins detalls componen tot el vestuari de les clavariesses.
Processó de la Mercé
Una tradició perduda que es feia l’endemà de ‘la pujà’. Quan feien la festa de la Mare de Déu de la Mercé, es decorava el carrer i inclús arribaren a fer ball.
Esta festa l’organitzava un veí del poble, l’avi de Teresa ‘la de l’Olivereta’, amb col·laboració del veïnat, a més feia rifes per a arreplegar diners i poder fer la festa.
