Història
Descobreix la història de Benifairó de les Valls amb tot detall!
Orígens i Època Andalusina
Benifairó de les Valls té els seus orígens en l’època musulmana, quan la regió estava composta per diverses alqueries que, amb el temps, es van fusionar per donar lloc al nucli de Benifairó. Aquestes alqueries eren xicotets assentaments agrícoles típics de l’organització territorial musulmana a la Península Ibèrica. Durant aquesta època, la vila va comptar amb un emmurallament per defensar-se de possibles atacs. Avui dia, aquests murs han desaparegut gairebé completament, i només resten alguns vestigis integrats en edificis antics, testimonis muts del passat islàmic del poble.
Conquesta Cristiana i Dominació dels Vives de Canyamàs
Després de la conquesta cristiana de la regió per part de Jaume I el Conqueridor a mitjans del segle XIII, l’antiga alqueria musulmana de Benifairó s’integrà al terme general de Morvedre (Sagunt). Això es va mantenir fins que, el 1471, es va concedir el títol de Baró de Benifairó a la família Vives de Canyamàs, moment en què Benifairó es va separar administrativament de Morvedre i va quedar sota el control d’aquesta família noble. Els Vives de Canyamàs van mantenir el domini sobre la localitat durant diversos segles. Durant aquest període, Benifairó, com moltes altres poblacions valencianes, va experimentar una convivència entre les comunitats cristiana i morisca, amb la població morisca predominant.
Expulsió dels Moriscos i Repoblació
L’any 1609, l’expulsió dels moriscos va suposar un canvi dràstic per a Benifairó. Aquesta decisió, impulsada pel rei Felip III, va comportar l’expulsió massiva de la població musulmana que havia continuat residint a la zona després de la conquesta cristiana. Benifairó, que havia comptat amb 380 cases de moriscos, va quedar pràcticament despoblat.
Per contrarestar aquesta despoblació, el 28 de desembre de 1610, Joan d’Alpont, baró de Benifairó, va rebre l’encàrrec de repoblar la zona amb colons cristians. Aquesta repoblació va marcar l’inici d’una nova etapa en la història de Benifairó, amb una població composta quasi exclusivament per cristians nous, és a dir, famílies vingudes d’altres regions de la Corona d’Aragó, especialment de Catalunya i Aragó.
Dominació Continuada dels Vives de Canyamàs i l'Abolició dels Senyorius
Després de la repoblació, Benifairó va tornar a quedar sota el control dels Vives de Canyamàs. Aquesta família noble va mantenir els seus drets senyorials sobre el municipi fins a l’abolició dels senyorius l’any 1814, com a conseqüència de les reformes liberals que buscaven modernitzar l’estructura socioeconòmica de l’Estat espanyol. Durant aquest llarg període, Benifairó va continuar sent un nucli agrícola, amb una economia basada en el cultiu de cereals, vinya i oliveres, així com en la producció de farina i oli, gràcies als seus molins.
El Segle XIX: Creixement i Canvis
A mitjan segle XIX, Benifairó de les Valls va experimentar un cert creixement demogràfic i econòmic. Segons el Diccionari de Madoz (1845-1850), el poble comptava amb 172 cases i una població de 450 habitants, distribuïts en carrers estrets i llargues. A més, la localitat disposava de diverses infraestructures importants per a l’època, com dues escoles, una per a nens i una altra per a nenes, i una església parroquial dedicada a Sant Gil, que continua sent un punt de referència espiritual per als habitants del poble.
Durant aquesta època, Benifairó va integrar els llocs veïns de Quemaló, Els Frares i La Garrofera, ampliant així la seva extensió territorial i la seva població. Aquesta expansió va contribuir al creixement del municipi i va consolidar la seva importància en la comarca del Camp de Morvedre.
Fusió amb Faura i Segle XX
L’any 1884, Benifairó es va fusionar amb el poble veí de Faura, formant la Vila de la Unió. Aquesta fusió responia a la necessitat d’enfortir els llaços administratius i econòmics entre ambdues localitats, però també a la voluntat de crear una entitat municipal més robusta. No obstant això, aquesta unió va ser relativament breu, ja que l’any 1906 es va dissoldre i Benifairó va tornar a ser un municipi independent.
Durant el segle XX, Benifairó va experimentar un creixement constant de la seva població. A mitjan segle XIX, el poble comptava amb 766 habitants, una xifra que va augmentar a 1.514 habitants l’any 1960. Aquest creixement va continuar fins a finals dels anys setanta, quan la població es va estabilitzar al voltant d’aquesta xifra. Segons el cens de 1994, la població de Benifairó havia arribat a 2.010 habitants, reflectint l’expansió demogràfica i urbana que va caracteritzar moltes localitats valencianes durant aquesta època.
Benifairó en l'Actualitat
Avui dia, Benifairó de les Valls és un municipi que conserva gran part del seu patrimoni històric i cultural, alhora que s’ha adaptat als nous temps. La seva història, marcada per conquestes, repoblacions i canvis administratius, és testimoni de la resistència i adaptabilitat d’aquesta comunitat, que continua sent un exemple viu de la rica història del País Valencià.
Benifairó manté la seva essència de poble valencià, amb una economia que, tot i haver-se diversificat, encara conserva arrels en l’agricultura i la tradició. La seva població, arrelada en la història però oberta al futur, fa d’aquesta vila un lloc amb una identitat única i un fort sentiment de comunitat.
